Cercar en aquest blog

dijous, 12 d’agost del 2010

Inependència : sentit comú

Unitat, desafecció, personalismes, coalició, eleccions, independència, corrents crítics, escicions, crides, proclames, manifests.... I si provem de posar-hi una mica de sentit comú a tot plegat?
Fa dies que hi penso en tot plegat (deu ser que amb les vacances, m'avorreixo una mica), i el què penso és que tot ha canviat molt en molt poc temps (consultes populars, manifest del 12 d’abril, sentencia del TC, 10J, sentencia de Kosovo), amb el conseqüent ressó mediàtic de tot plegat dins i fora de Catalunya.
Els partits grans com CiU i ERC tenen unes maquinàries poc flexibles, i les hi costa reaccionar. Però el què sembla cada cop més clar és que l'independentisme avança amb força, i al final, ningú amb un mínim de sensibilitat nacional se'n voldrà quedar al marge.
Jo personalment crec que les estratègies electorals d'ERC i sobretot de CiU han deixat de ser vàlides a mig termini, i els seus dirigents se n'estan adonant, per que no són pas estúpids. I d'altra banda, la societat civil s'està mobilitzant com mai abans, i per tant les direccions d'aquestes dues formacions poítiques també reben pressió des de dins per part de les seves bases.
De moment, mantenen el discurs per donar una certa imatge de coherència i serenor davant les eleccions de la tardor; però un cop passades les eleccions, ni tant sols amb un eventual govern de coalició entre CiU i ERC, no podran aguantar tota la legislatura amb els arguments actuals, plens d'ambigüitat i de fogir d'estudi.
Cal que a les eleccions el vot independentista pro declaració unilateral i per via ràpida (sigui una sola i gran coalició SI +Rcat, o sigui per separat, com ells vulguin), tregui un resultat perceptible al Parlament, i que els ciutadans i associacions seguim empenyent un cop passades les eleccions, i seguim treballant cadascú des de la seva pròpia opció personal. I cal que mantinguem l'optimisme, per que al final la independència arribarà, per que una gran majoria, i cada cop més amplia, la volem.
Al final, tot es precipitarà -si no abans- quan el PP guanyi d'aqui dos anys les eleccions generals a Espanya...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari aqui