Partit ¿Socialdemócrata?
El govern del Sr Rodríguez Zapatero va anunciar la setmana passada una drástica retallada de la despesa pública, principalment a costa d’una enorme davallada en les cobertures socials i en la inversió pública. Mesures tan injustes i impopulars com la retallada del 5% de promig en els sous dels funcionaris per a la resta de l’any, i la congelació tant de les pensions com dels sous dels funcionaris per al 2011, se sumen a l’augment del tipus de l’IVA, en vigor des del juliol .
També altres ajuts com el xec nadó i les subvencions per a la compra d’automòbils nous han quedat suprimides. El govern repeteix continuament que “la situació d’Espanya no es pot comparar amb la de Grècia”, però després de negar la crisi durant més de dos anys, és evident que no se’l creu ningú.
Ahir (20 de maig), la vicepresidenta del govern, Sra De La Vega, va anunciar que una reforma de la llei per tal d’aplicar un impost a la riqueza (únicament per a les fortunes superiors al milió d’euros) s’està debatent actualment, però que no és “imminent” la seva aprovació, i posterior aplicació.
Els grans bancs espanyols (com ara el BSCH i el BBVA) estan tenint en l’actualitat els beneficis més alts del sector financer mundial, gràcies més que res a la seva negativa sistemática de donar crèdit i suport a la petita i mitjana empresa. Els sindicats i algunes associacions de consumidors estan reclamant un nou impost que gravi els beneficis extraordinaris de la banca, òbviament sense cap resultat.
¿És això la socialdemocràcia, Sr Zapatero?
Els catalans ja ens vàrem cansar de les seves mentides fa molts mesos, ara ja només és qüestió de temps que també els espanyols se n’acabin atipant.
dissabte, 29 de maig del 2010
Reforma Laboral
Reforma laboral ?.... i qui reforma els empresaris i directius?
La setmana passada em va trucar una antiga companya de feina amb la que feia temps que no parlava, i em va dir que el divendres hi havia un sopar. La pregunta va ser immediata : apa, a qui han fotut fora aquest cop?.
Tot i la freqüència d'aquests sopars últimament, he reconérixer que els meus antics caps no han perdut la capacitat de sorprendre'm i deixar-me atònit : "Al Raul C". "Que què????". "sí, sí, al Raul" . Bé per no fer-ho més llarg, el Raul era ara matiex el tècnic que més coneixements tenia de tota una divisió de l'empresa. Després que l'empresa ha anat desmamtellant paulatinament aquesta divisió, per fabricar majoritàriament a la seva nova planta a Xina, el Raul era qui va dissenyar els dos únics models que encara es fabriquen a Terrassa. De fet, aquests dos models van sortir de la feina de recerca del Raul en el seu projecte de final de carrera d'enginyeria superior, que per cert li va valdre una de les qüalificacions més altes de la seva promoció. Abans d'aquest projecte, el Raul ja duïa diversos anys a l'empresa, com a aenginyer tècnic treballant en el mateix tipus de producte. La divisió en la que treballava el Raul va passar una forta crisi més o menys a l'època que jo vaig deixar l'empresa, donant fortes pèrdues. Els dos models que el Raul va parir, un cop homologats per diversos organismes internacionals (com ara TüV, homologació que també va dur a terme el Raul), han estat un dels revulsius per rellançar la divisió i el mercat.
Un cop al sopar em vaig torbar que d'unes vint-i-cinc persones, en coneixia cinc o sis. Tenint en compte que l'empresa es dedica a dissenyar i fabricar equips d'alta tecnologia, per indústries com la farmacèutica o de bioinvestigació, nuclear, espacial , etc; i que jo tot just fa dos anys i mig encara no que vaig plegar... què voleu que us digui, que no em diguin que aquest nivell de rotació és normal. Fins i tot els gerents (després d'un munt de canvis en els organigrames, incloent joint-ventures fallides, escisions i fussions vàries, i tot d'adquisicions d'empreses externes... els meus ex-companys no tene clar si hi ha tres gerents o quatre!), esl gerents, deia, reconeixen que estan perdent know how. Per que us en feu un aidea, en els dos anys anteriors a la meva marxa, d'un dels departaments d'enginyeria de catorze persones, en van marxar dotze. Del departament de gestió de projectes, de quatre persones en un any en van marxar tres (una d'elles per un problema greu de salut a conseqüència de l'estres de la feina). Els tècnics (bàsicament enginyers electrics i de telecomunicacions) plegaven bàsicament per motius económics.
Una de les conseqüències de tana rotació, a més de la conseqüent pèrdua de coneixement i de capital humà, és que l'ambien de treball s'ha deteriorat moltíssim, i no hi ha pràcticament comunicació entre departaments, fins i tot si només els separa un armari baix d'oficina de 80 cm d'alt. El grup, que fins fa tot just 4 anys estava donant beneficis de fins al 18,5% abans d'impostos (EBITDA), l'any passat va tancar amb unes pèrdues d'uns quatre milios d'euros.
En la meva actual empresa, un altre magnífica exemple de mitjana empresa originàriament familiar, amb ínfules de multinacional de pa sucat amb oli, també passen coses semblants. En menys de tres mesos, coincidint amb l'anunci publicat a Expansión de que el 75% de les accions en mans d'un grup inversor birtànic estan a la venda, s'han acomiadat el director tècnic (vint-i-cinc o trenta anys a l'empresa), a qui no se li ha buscat substitut; i a un antic cap de departament (també vint o vint-i-cinc anys a l'empresa), a qui últimament se li havia assignat la responsabilitat d'una part de les compres. En tots dos casos, l'acomiadament (per suposat, imporocedent) es va produïr un divendres al migdia, de manera absolutament silenciada. Ni un sòl e-mail, ni temps per acomiadar-se dels companys, res. En el moment que la víctima és cridada al despatx del director de recursos humans, se li ordena als informàtics que li deshabilitin el perfil d'usuari del sistema, de manera que no pugui accedir més al seu ordinador. Em cap dels dos casos, posteriorment a l'acomiadament, es va fer cap comunicat oficial. Ens en vam haver d'assebentar per "radio macuto".
D'altra banda, la persona que des de feia anys era responsable del Servei Integrat de Gestió, que duia també quaranta anys a l'empresa, es va jubilar anticipadament, d'una manera tant sobtada que fa sospitar que va rebre pressins per fer-ho. La filosofia que hi ha darrera aquests acomiadaments és clara : si trobes algú més jove que faci la mateixa feina -o similar- per menys diners, al carrer!. Tan de bo, algun dia li toqui també als actuals màxims directius... però això, per desgràcia no passa mai. Per cert, la noia que va ser dessignada per fer una part important de tasques del tècnic jubilat, ja està de baixa per problemes relacionats amb l'estrès. I tot i havent-se-li augmentat considerablement les responsabilitats, el seu sou no se li va pujar.
Una altra contradicció : mentre el director d'operacions es qüestiona seriosament si tenim prou capacitat productiva, la direcció general no para de pressionar cada cop amb més força els comercials per augmentar les vendes -fins i tot baixant considerablement els preus-. Suposo que deu ser qüestió de fer inflar els números per treure més quartos de la venda. Mentrestant, els retards en les comandes dels clients no paren d'augmentar, i les queixes dels clients i la desinformació estan generant un estat general de caos i de mal rollo considerable.
Casos d'aquests no són aïllats al nostre pais. I el millor exemple el tenim en el president dels empresaris espanyosl, Sr Díaz Ferrán que empresa que toca, empresa que engega a la merda. Ara, això sí... tots els empresaris cridant a l'unísom que volen una reforma del mercat laboral.
I jo em demano... i a ells, qui collons els reforma ??
La setmana passada em va trucar una antiga companya de feina amb la que feia temps que no parlava, i em va dir que el divendres hi havia un sopar. La pregunta va ser immediata : apa, a qui han fotut fora aquest cop?.
Tot i la freqüència d'aquests sopars últimament, he reconérixer que els meus antics caps no han perdut la capacitat de sorprendre'm i deixar-me atònit : "Al Raul C". "Que què????". "sí, sí, al Raul" . Bé per no fer-ho més llarg, el Raul era ara matiex el tècnic que més coneixements tenia de tota una divisió de l'empresa. Després que l'empresa ha anat desmamtellant paulatinament aquesta divisió, per fabricar majoritàriament a la seva nova planta a Xina, el Raul era qui va dissenyar els dos únics models que encara es fabriquen a Terrassa. De fet, aquests dos models van sortir de la feina de recerca del Raul en el seu projecte de final de carrera d'enginyeria superior, que per cert li va valdre una de les qüalificacions més altes de la seva promoció. Abans d'aquest projecte, el Raul ja duïa diversos anys a l'empresa, com a aenginyer tècnic treballant en el mateix tipus de producte. La divisió en la que treballava el Raul va passar una forta crisi més o menys a l'època que jo vaig deixar l'empresa, donant fortes pèrdues. Els dos models que el Raul va parir, un cop homologats per diversos organismes internacionals (com ara TüV, homologació que també va dur a terme el Raul), han estat un dels revulsius per rellançar la divisió i el mercat.
Un cop al sopar em vaig torbar que d'unes vint-i-cinc persones, en coneixia cinc o sis. Tenint en compte que l'empresa es dedica a dissenyar i fabricar equips d'alta tecnologia, per indústries com la farmacèutica o de bioinvestigació, nuclear, espacial , etc; i que jo tot just fa dos anys i mig encara no que vaig plegar... què voleu que us digui, que no em diguin que aquest nivell de rotació és normal. Fins i tot els gerents (després d'un munt de canvis en els organigrames, incloent joint-ventures fallides, escisions i fussions vàries, i tot d'adquisicions d'empreses externes... els meus ex-companys no tene clar si hi ha tres gerents o quatre!), esl gerents, deia, reconeixen que estan perdent know how. Per que us en feu un aidea, en els dos anys anteriors a la meva marxa, d'un dels departaments d'enginyeria de catorze persones, en van marxar dotze. Del departament de gestió de projectes, de quatre persones en un any en van marxar tres (una d'elles per un problema greu de salut a conseqüència de l'estres de la feina). Els tècnics (bàsicament enginyers electrics i de telecomunicacions) plegaven bàsicament per motius económics.
Una de les conseqüències de tana rotació, a més de la conseqüent pèrdua de coneixement i de capital humà, és que l'ambien de treball s'ha deteriorat moltíssim, i no hi ha pràcticament comunicació entre departaments, fins i tot si només els separa un armari baix d'oficina de 80 cm d'alt. El grup, que fins fa tot just 4 anys estava donant beneficis de fins al 18,5% abans d'impostos (EBITDA), l'any passat va tancar amb unes pèrdues d'uns quatre milios d'euros.
En la meva actual empresa, un altre magnífica exemple de mitjana empresa originàriament familiar, amb ínfules de multinacional de pa sucat amb oli, també passen coses semblants. En menys de tres mesos, coincidint amb l'anunci publicat a Expansión de que el 75% de les accions en mans d'un grup inversor birtànic estan a la venda, s'han acomiadat el director tècnic (vint-i-cinc o trenta anys a l'empresa), a qui no se li ha buscat substitut; i a un antic cap de departament (també vint o vint-i-cinc anys a l'empresa), a qui últimament se li havia assignat la responsabilitat d'una part de les compres. En tots dos casos, l'acomiadament (per suposat, imporocedent) es va produïr un divendres al migdia, de manera absolutament silenciada. Ni un sòl e-mail, ni temps per acomiadar-se dels companys, res. En el moment que la víctima és cridada al despatx del director de recursos humans, se li ordena als informàtics que li deshabilitin el perfil d'usuari del sistema, de manera que no pugui accedir més al seu ordinador. Em cap dels dos casos, posteriorment a l'acomiadament, es va fer cap comunicat oficial. Ens en vam haver d'assebentar per "radio macuto".
D'altra banda, la persona que des de feia anys era responsable del Servei Integrat de Gestió, que duia també quaranta anys a l'empresa, es va jubilar anticipadament, d'una manera tant sobtada que fa sospitar que va rebre pressins per fer-ho. La filosofia que hi ha darrera aquests acomiadaments és clara : si trobes algú més jove que faci la mateixa feina -o similar- per menys diners, al carrer!. Tan de bo, algun dia li toqui també als actuals màxims directius... però això, per desgràcia no passa mai. Per cert, la noia que va ser dessignada per fer una part important de tasques del tècnic jubilat, ja està de baixa per problemes relacionats amb l'estrès. I tot i havent-se-li augmentat considerablement les responsabilitats, el seu sou no se li va pujar.
Una altra contradicció : mentre el director d'operacions es qüestiona seriosament si tenim prou capacitat productiva, la direcció general no para de pressionar cada cop amb més força els comercials per augmentar les vendes -fins i tot baixant considerablement els preus-. Suposo que deu ser qüestió de fer inflar els números per treure més quartos de la venda. Mentrestant, els retards en les comandes dels clients no paren d'augmentar, i les queixes dels clients i la desinformació estan generant un estat general de caos i de mal rollo considerable.
Casos d'aquests no són aïllats al nostre pais. I el millor exemple el tenim en el president dels empresaris espanyosl, Sr Díaz Ferrán que empresa que toca, empresa que engega a la merda. Ara, això sí... tots els empresaris cridant a l'unísom que volen una reforma del mercat laboral.
I jo em demano... i a ells, qui collons els reforma ??
Deumil.cat a les Nacions Unides
L'Independentisme català fa escala a les Nacions Unides
21 MAIG 2010
Fa uns dies , el vuit de maig, la plataforma deumil.cat amb el suport de més de 100 associacions va organitzar una manifestació seguint la de l'any passat a Brusel.les. Aquesta vegada es van reunir a 2.500 catalans davant de la seu de l'ONU a Ginebra, i van lliurar una carta (llegir la carta en francès i català) al president del Consell de Drets Humans de l'ONU i entre altres activitats llegir el següent manifest:
Manifest del 8 maig 2010
En el període comprès entre l'edat mitjana i el segle XVIII, la nostra nació, els Països catalans, tenia la seva pròpia condició d'independència política. Com Pau Casals va recordar a les Nacions Unides el 1971, Catalunya -el lloc de naixement de la Democràcia a Europa- va fundar el primer Parlament d'Europa, fins i tot abans que Anglaterra. Al començament de l'Era Moderna, la nació catana va passar a formar part d'una confederació amb Castella i, tot i les inclinacions dels monarques hispans imperialistes, va aconseguir mantenir la seva condició d'Estat fins a principis del segle XVIII. Quan-per la força de les armes i amb l'ajuda dels francesos- Felip V va conquerir València el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les institucions nacionals de Govern i Parlament i va fer tot el possible per acabar amb la nostra llengua i personalitat en un intent d'assimilar-nos i convertir-nos en castellans.
Des de llavors la nació catalana ha passat per períodes de tribulació, la guerra, la dictadura i la repressió. La Constitució elaborada el 1978 sota l'estreta vigilància dels poders fàctics, no ens permet recuperar la nostra condició nacional. Alguns hi van veure un miratge i pensaren que era possible una relació bilateral amb Espanya per entrar en joc a través de la creació -en el mitjà termini- d'una confederació de nacions, com havia existit fins al segle XVIII. Aquesta fou clarament una pimpressió falsa, que trenta anys d'experiència han esborrat. Mai ha estat més evident per a tanta gent, que els nostres drets no són respectats a Espanya.
Avui , homes i dones catalans d'arreu de Catalunya i Europa, ens hem reunit davant la seu del Consell de les Nacions Unides per als Drets Humans. Ho hem fet per donar el nostre suport simbòlic a la convocatòria realitzada oficialment el dimecres passat a favor del nostre dret inalienable a l'autodeterminació. En els últims mesos, i sense l'ajuda dels òrgans administratius més importants, ni, de fet, amb cap forma de suport oficial, gairebé mig milió de catalans ja han expressat la seva voluntat de Catalunya d'esdevenir un estat sobirà i independent dins de la Unió Europea. I molts més podran votar en breu. També volem ser reconeguts com un membre ple de l'Organització de les Nacions Unides.
La situació actual és que els catalans estem cada vegada més farts d'haver de viure en un Estat que no respecta els nostres drets. En el cas del Principat de Catalunya, el debat està ara en quant a si la sobirania sobre els assumptes que ens afecten directament a nosaltres dependrà dels catalans o si ho farà dels ciutadans de l'Estat espanyol actual que no tenen res a veure amb les qüestions que ens afecten.
La posició de l'Estat espanyol, expressada a través del Tribunal Constitucional, és que s'ha decretat legítim per a jutjar sobre tot el que afecta Catalunya. Aquesta evolució ha fet que l'amenaça sigui molt clara. A l'Estat espanyol, Catalunya ara només pot aspirar a tenir l'estatut d'una regió sense cap tipus de poder polític real. Mai abans ha estat el missatge tan clarament escrit a la paret.
Ja convençut d'antuvi o per la decepció pel recent gir dels esdeveniments, cap de nosaltres aquí presents avui creu ja en cap Estatut d'Autonomia, ni que cap mena d'acord és possible amb l'Estat espanyol. Ara el que volem és tenir una Constitució pròpia. Per tant, esperem que sense més preàmbuls, els tribunals espanyols ens considerin res més que una regió privada del dret a qualsevol forma de tracte bilateral. Aquest pas permetrà posar fi a la pantomima patètica que ha estat representada durnat tant de temps. També demostrarà a alguns que defensen que encara és possible donar cabuda a la nació català a la gàbia d'Espanya, això és essencialment mentida. Actualment, només les ments simples poden creure que la nostra nació pot exercir els seus drets històrics a l'Estat espanyol.
Des d'aquest lloc, davant de la seu de les Nacions Unides a Ginebra, volem mostrar al món que hi ha un conflicte a Catalunya. Un conflicte que és totalment pacífic. Els catalans tenim el dret a la lliure determinació i volem exercir aquest dret. Volem la possibilitat de decidir el nostre futur col.lectiu. Volem votar.
No volem un Govern que no es comprometi a la independència de la nostra nació. Volem que els nostres representants parlamentaris siguin veritables defensors de la nostra nació, és a dir, homes i dones que estan compromesos amb la causa d'aconseguir un Estat català.
No volem que els candidats a les properes eleccions deixin d'aclarir si faran una declaració d'independència una vegada que arribin al Govern, el que permetrà que ens convertim en un nou estat a la Unió Europea amb els mateixos drets i obligacions que la resta dels actuals estats.
Per la present s'adopta una Resolució triple: treballar junts per aquesta declaració d'independència, a lluitar per un referèndum que se celebrarà sota els auspicis de les Nacions Unides i a contribuir a la construcció del nostre Estat.
Amb esperança, amb energia i valor, volem cridar, alt i fort:
Som una nació, volem exercir el nostre dret a la lliure determinació, volem votar-la!
Volem un Estat propi! Visca Catalunya!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
