Reforma Laboral

Reforma laboral ?.... i qui reforma els empresaris i directius?

La setmana passada em va trucar una antiga companya de feina amb la que feia temps que no parlava, i em va dir que el divendres hi havia un sopar. La pregunta va ser immediata : apa, a qui han fotut fora aquest cop?.



Tot i la freqüència d'aquests sopars últimament, he reconérixer que els meus antics caps no han perdut la capacitat de sorprendre'm i deixar-me atònit : "Al Raul C". "Que què????". "sí, sí, al Raul" . Bé per no fer-ho més llarg, el Raul era ara matiex el tècnic que més coneixements tenia de tota una divisió de l'empresa. Després que l'empresa ha anat desmamtellant paulatinament aquesta divisió, per fabricar majoritàriament a la seva nova planta a Xina, el Raul era qui va dissenyar els dos únics models que encara es fabriquen a Terrassa. De fet, aquests dos models van sortir de la feina de recerca del Raul en el seu projecte de final de carrera d'enginyeria superior, que per cert li va valdre una de les qüalificacions més altes de la seva promoció. Abans d'aquest projecte, el Raul ja duïa diversos anys a l'empresa, com a aenginyer tècnic treballant en el mateix tipus de producte. La divisió en la que treballava el Raul va passar una forta crisi més o menys a l'època que jo vaig deixar l'empresa, donant fortes pèrdues. Els dos models que el Raul va parir, un cop homologats per diversos organismes internacionals (com ara TüV, homologació que també va dur a terme el Raul), han estat un dels revulsius per rellançar la divisió i el mercat.

Un cop al sopar em vaig torbar que d'unes vint-i-cinc persones, en coneixia cinc o sis. Tenint en compte que l'empresa es dedica a dissenyar i fabricar equips d'alta tecnologia, per indústries com la farmacèutica o de bioinvestigació, nuclear, espacial , etc; i que jo tot just fa dos anys i mig encara no que vaig plegar... què voleu que us digui, que no em diguin que aquest nivell de rotació és normal. Fins i tot els gerents (després d'un munt de canvis en els organigrames, incloent joint-ventures fallides, escisions i fussions vàries, i tot d'adquisicions d'empreses externes... els meus ex-companys no tene clar si hi ha tres gerents o quatre!), esl gerents, deia, reconeixen que estan perdent know how. Per que us en feu un aidea, en els dos anys anteriors a la meva marxa, d'un dels departaments d'enginyeria de catorze persones, en van marxar dotze. Del departament de gestió de projectes, de quatre persones en un any en van marxar tres (una d'elles per un problema greu de salut a conseqüència de l'estres de la feina). Els tècnics (bàsicament enginyers electrics i de telecomunicacions) plegaven bàsicament per motius económics.

Una de les conseqüències de tana rotació, a més de la conseqüent pèrdua de coneixement i de capital humà, és que l'ambien de treball s'ha deteriorat moltíssim, i no hi ha pràcticament comunicació entre departaments, fins i tot si només els separa un armari baix d'oficina de 80 cm d'alt. El grup, que fins fa tot just 4 anys estava donant beneficis de fins al 18,5% abans d'impostos (EBITDA), l'any passat va tancar amb unes pèrdues d'uns quatre milios d'euros.

En la meva actual empresa, un altre magnífica exemple de mitjana empresa originàriament familiar, amb ínfules de multinacional de pa sucat amb oli, també passen coses semblants. En menys de tres mesos, coincidint amb l'anunci publicat a Expansión de que el 75% de les accions en mans d'un grup inversor birtànic estan a la venda, s'han acomiadat el director tècnic (vint-i-cinc o trenta anys a l'empresa), a qui no se li ha buscat substitut; i a un antic cap de departament (també vint o vint-i-cinc anys a l'empresa), a qui últimament se li havia assignat la responsabilitat d'una part de les compres. En tots dos casos, l'acomiadament (per suposat, imporocedent) es va produïr un divendres al migdia, de manera absolutament silenciada. Ni un sòl e-mail, ni temps per acomiadar-se dels companys, res. En el moment que la víctima és cridada al despatx del director de recursos humans, se li ordena als informàtics que li deshabilitin el perfil d'usuari del sistema, de manera que no pugui accedir més al seu ordinador. Em cap dels dos casos, posteriorment a l'acomiadament, es va fer cap comunicat oficial. Ens en vam haver d'assebentar per "radio macuto".

D'altra banda, la persona que des de feia anys era responsable del Servei Integrat de Gestió, que duia també quaranta anys a l'empresa, es va jubilar anticipadament, d'una manera tant sobtada que fa sospitar que va rebre pressins per fer-ho. La filosofia que hi ha darrera aquests acomiadaments és clara : si trobes algú més jove que faci la mateixa feina -o similar- per menys diners, al carrer!. Tan de bo, algun dia li toqui també als actuals màxims directius... però això, per desgràcia no passa mai. Per cert, la noia que va ser dessignada per fer una part important de tasques del tècnic jubilat, ja està de baixa per problemes relacionats amb l'estrès. I tot i havent-se-li augmentat considerablement les responsabilitats, el seu sou no se li va pujar.

Una altra contradicció : mentre el director d'operacions es qüestiona seriosament si tenim prou capacitat productiva, la direcció general no para de pressionar cada cop amb més força els comercials per augmentar les vendes -fins i tot baixant considerablement els preus-. Suposo que deu ser qüestió de fer inflar els números per treure més quartos de la venda. Mentrestant, els retards en les comandes dels clients no paren d'augmentar, i les queixes dels clients i la desinformació estan generant un estat general de caos i de mal rollo considerable.

Casos d'aquests no són aïllats al nostre pais. I el millor exemple el tenim en el president dels empresaris espanyosl, Sr Díaz Ferrán que empresa que toca, empresa que engega a la merda. Ara, això sí... tots els empresaris cridant a l'unísom que volen una reforma del mercat laboral.

I jo em demano... i a ells, qui collons els reforma ??