
L'Independentisme català fa escala a les Nacions Unides
21 MAIG 2010
Fa uns dies , el vuit de maig, la plataforma deumil.cat amb el suport de més de 100 associacions va organitzar una manifestació seguint la de l'any passat a Brusel.les. Aquesta vegada es van reunir a 2.500 catalans davant de la seu de l'ONU a Ginebra, i van lliurar una carta (llegir la carta en francès i català) al president del Consell de Drets Humans de l'ONU i entre altres activitats llegir el següent manifest:
Manifest del 8 maig 2010
En el període comprès entre l'edat mitjana i el segle XVIII, la nostra nació, els Països catalans, tenia la seva pròpia condició d'independència política. Com Pau Casals va recordar a les Nacions Unides el 1971, Catalunya -el lloc de naixement de la Democràcia a Europa- va fundar el primer Parlament d'Europa, fins i tot abans que Anglaterra. Al començament de l'Era Moderna, la nació catana va passar a formar part d'una confederació amb Castella i, tot i les inclinacions dels monarques hispans imperialistes, va aconseguir mantenir la seva condició d'Estat fins a principis del segle XVIII. Quan-per la força de les armes i amb l'ajuda dels francesos- Felip V va conquerir València el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les institucions nacionals de Govern i Parlament i va fer tot el possible per acabar amb la nostra llengua i personalitat en un intent d'assimilar-nos i convertir-nos en castellans.
Des de llavors la nació catalana ha passat per períodes de tribulació, la guerra, la dictadura i la repressió. La Constitució elaborada el 1978 sota l'estreta vigilància dels poders fàctics, no ens permet recuperar la nostra condició nacional. Alguns hi van veure un miratge i pensaren que era possible una relació bilateral amb Espanya per entrar en joc a través de la creació -en el mitjà termini- d'una confederació de nacions, com havia existit fins al segle XVIII. Aquesta fou clarament una pimpressió falsa, que trenta anys d'experiència han esborrat. Mai ha estat més evident per a tanta gent, que els nostres drets no són respectats a Espanya.
Avui , homes i dones catalans d'arreu de Catalunya i Europa, ens hem reunit davant la seu del Consell de les Nacions Unides per als Drets Humans. Ho hem fet per donar el nostre suport simbòlic a la convocatòria realitzada oficialment el dimecres passat a favor del nostre dret inalienable a l'autodeterminació. En els últims mesos, i sense l'ajuda dels òrgans administratius més importants, ni, de fet, amb cap forma de suport oficial, gairebé mig milió de catalans ja han expressat la seva voluntat de Catalunya d'esdevenir un estat sobirà i independent dins de la Unió Europea. I molts més podran votar en breu. També volem ser reconeguts com un membre ple de l'Organització de les Nacions Unides.
La situació actual és que els catalans estem cada vegada més farts d'haver de viure en un Estat que no respecta els nostres drets. En el cas del Principat de Catalunya, el debat està ara en quant a si la sobirania sobre els assumptes que ens afecten directament a nosaltres dependrà dels catalans o si ho farà dels ciutadans de l'Estat espanyol actual que no tenen res a veure amb les qüestions que ens afecten.
La posició de l'Estat espanyol, expressada a través del Tribunal Constitucional, és que s'ha decretat legítim per a jutjar sobre tot el que afecta Catalunya. Aquesta evolució ha fet que l'amenaça sigui molt clara. A l'Estat espanyol, Catalunya ara només pot aspirar a tenir l'estatut d'una regió sense cap tipus de poder polític real. Mai abans ha estat el missatge tan clarament escrit a la paret.
Ja convençut d'antuvi o per la decepció pel recent gir dels esdeveniments, cap de nosaltres aquí presents avui creu ja en cap Estatut d'Autonomia, ni que cap mena d'acord és possible amb l'Estat espanyol. Ara el que volem és tenir una Constitució pròpia. Per tant, esperem que sense més preàmbuls, els tribunals espanyols ens considerin res més que una regió privada del dret a qualsevol forma de tracte bilateral. Aquest pas permetrà posar fi a la pantomima patètica que ha estat representada durnat tant de temps. També demostrarà a alguns que defensen que encara és possible donar cabuda a la nació català a la gàbia d'Espanya, això és essencialment mentida. Actualment, només les ments simples poden creure que la nostra nació pot exercir els seus drets històrics a l'Estat espanyol.
Des d'aquest lloc, davant de la seu de les Nacions Unides a Ginebra, volem mostrar al món que hi ha un conflicte a Catalunya. Un conflicte que és totalment pacífic. Els catalans tenim el dret a la lliure determinació i volem exercir aquest dret. Volem la possibilitat de decidir el nostre futur col.lectiu. Volem votar.
No volem un Govern que no es comprometi a la independència de la nostra nació. Volem que els nostres representants parlamentaris siguin veritables defensors de la nostra nació, és a dir, homes i dones que estan compromesos amb la causa d'aconseguir un Estat català.
No volem que els candidats a les properes eleccions deixin d'aclarir si faran una declaració d'independència una vegada que arribin al Govern, el que permetrà que ens convertim en un nou estat a la Unió Europea amb els mateixos drets i obligacions que la resta dels actuals estats.
Per la present s'adopta una Resolució triple: treballar junts per aquesta declaració d'independència, a lluitar per un referèndum que se celebrarà sota els auspicis de les Nacions Unides i a contribuir a la construcció del nostre Estat.
Amb esperança, amb energia i valor, volem cridar, alt i fort:
Som una nació, volem exercir el nostre dret a la lliure determinació, volem votar-la!
Volem un Estat propi! Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu el teu comentari aqui